Hola a tots! Aquí teniu la meva proposta de disseny:
Gràcies per el vostre temps!
Hola a tots,
Aquí tenia els disseny de les pàgines interiors de la revista Km0, seguint la línia gràfica proposada anteriormente, basant-se en l’autenticitat, el minimalisme i l’aspecte visual.
M’agradaria saber que en penseu. Gràcies!
Bona tarda,
Seguidament presento la portada, contraportada i llom de les primeres dues edicions de la revista Km0. Aquesta és una portada de caire minimalista i simple, la qual se centra en l’autenticitat, característica primordial de la revista. És destacable les eleccions cromàtiques que segueixen les dues publicacions, la distribució espaial i la mínima informació possible.
Espero la vostra resposta.
Atentament,
Berta
Hola, aquí teniu els punts 8 i 9 de la PR d’aquesta assignatura.
Hola a tots!
Rere escoltar l’entrevista a Manel Grávalos sobre la senyalística, arribo a la conclusió de que el paper del dissenyador en aquest camp és purament informatiu, a partir del qual es crea un sistema que suggereix una informació la qual l’usuari decideix que fer amb aquesta. És un camp de vessant més científica, que a partir de la capacitat comunicativa que té, ens indica la informació de forma clara i freda.
Una de les temàtiques a destacar a l’entrevista és el plantejament de la necessitat de la senyalética, ja que aquesta realment indica coses que majoritariament podrien ser intuïtives o esbrinades sense que ens siguin informades. D’altra banda, jo opino que és un sistema que agilitza el procés de orientació i que això és una facilitat que no afecta a l’intel·lecte humà i que per tant, no és necessaria però si útil.
Segons el meu punt de mira, els sistemes de senyalització poden indicar la direcció però no haurien de ser sobre-utilitzats ja que si ens informen sobre totes les dades possibles, les senyals més útils deixen de destacar i no sabem diferenciar l’importància i ús d’aquestes.
Per últim, crec que aquestes poden ser utilitzades de forma creativa i poder aportar aquest element orientatiu tot i jugar amb l’usuari, de forma que provoqui que el receptor hagi de pensar de forma diferent.
Que’n opineu vosaltres?
Hola a tothom! Aquí teniu el PDF amb la meva memòria etnogràfica. Espero que la trobeu interessant!
Que és l’etnografia?
L’etnografia és una metodologia de recerca que té com a objectiu l’estudi i la comprensió detallada de les cultures i les pràctiques socials d’un grup específic de persones. Aquesta es basa en la immersió directa de l’investigador dins de la comunitat que estudia, permetent una comprensió profunda dels comportaments, les creences i les dinàmiques socials que configuren la vida d’aquest grup. Les tècniques utilitzades a l’etnografia són diverses i es fonamenten en la observació participativa, la recopilació de dades de primera mà i l’anàlisi detallada del context cultural.
La observació participativa és una tècnica clau en l’etnografia, que implica que l’investigador es converteixi en part del grup que està estudiant. En el meu cas és de fàcil aplicació ja que formo part d’aquesta comunitat i les meves pròpies vivències formen part de l’estudi. Això significa involucrar-se activament en les activitats quotidianes de la comunitat, establir relacions amb els membres i ser conscient dels detalls culturals que podrien passar desapercebuts amb una aproximació més distants. A través d’aquesta observació directa, l’investigador pot captar no només els aspectes externs de la cultura, sinó també les subtils actituds, les interaccions i les relacions socials que formen part integral de la vida quotidiana del grup.
Les entrevistes en profunditat són una altra tècnica essencial en l’etnografia. A través de converses obertes i centrades en temes específics, els investigadors poden obtenir perspectives més aprofundides sobre les creences, valors i experiències dels membres de la comunitat. Aquesta tècnica permet que els participants expressin les seves pròpies narratives i construeixin significats des del seu propi punt de vista, aportant una riquesa de detalls i contextos que enriqueixen la comprensió global.
La recopilació de documents i l’anàlisi de materials existents, com ara textos, fotografies i enregistraments, també són part integral de l’etnografia. Aquests documents poden proporcionar una perspectiva històrica i contextual sobre la cultura que s’està estudiant, permetent als investigadors veure com ha evolucionat la comunitat al llarg del temps.
Composar Kit de Camp
L’èxit d’un estudi etnogràfic de la comunitat de ballarins freelance requereix un kit de camp essencial que faciliti la immersió en aquest entorn dinàmic i creatiu. Seguidament he recollit un conjunt d’eines que podrien ser fonamentals per a aquesta tasca:
* Bloc de notes i bolígrafs: Un instrument clàssic per a la presa de notes durant la observació participativa. Aquestes anotacions manuals poden capturar detalls immediats, reaccions emocionals i impressions inicials que poden ser essencials per a la comprensió més profunda.
* Càmera i/o gravadora: Per documentar visualment i auditivament les activitats i interaccions dins de la comunitat. Les imatges i les gravacions poden ser inestimables per preservar moments efímers, com coreografies úniques o converses espontànies.
* Carnet d’identificació o carta d’introducció: És important establir la confiança amb els membres de la comunitat. Un carnet d’identificació o una carta d’introducció poden ser útils per explicar la teva intenció i propòsit de la recerca. En el cas de la dansa també afegiria un “showreel” o CV per a determinar la professionalitat i el nivell dels integrants.
* Equipament d’enregistrament d’àudio/vídeo: Per a entrevistes en profunditat, enregistraments de sessions de dansa o per capturar moments importants. Asegurant-nos de tenir les autoritzacions necessàries per gravar i respectar la privacitat dels participants.
* Ordinador: Per prendre notes digitals, organitzar dades i mantenir un diari etnogràfic. Les eines de processament de text poden ser inestimables per analitzar la informació recopilada.
* Aplicacions de mòbil útils: Utilitzarem aplicacions per fer seguiment del temps, la localització i altres detalls logístics. Les apps de xarxes socials també poden ser una manera de connectar amb la comunitat i mantenir-te actualitzat sobre els events i les tendències.
* Coneixement de la tecnologia de dansa: Comprendre les eines tecnològiques que els ballarins freelance utilitzen pot facilitar la teva integració en la comunitat. Això pot incloure conèixer aplicacions de música o plataformes de xarxes socials especialitzades en dansa o entrenament físic.
* Assistència a events locals: Participar en espectacles, tallers i altres activitats locals de dansa et proporcionarà una visió més àmplia de la comunitat i crearà oportunitats per interactuar amb els membres en un entorn més relaxat.
Em dic Berta Contijoch, soc una ballarina catalana de 26 anys i m’acabo d’endinsar a la comunitat de ballarins “freelance” després d’haver exercit 5 anys a una companyia professional. Aquesta és una comunitat molt interessant ja que es recolza però a la vegada hi ha molta competència per la mancança de ofertes laborals, i és per això que m’ha semblat molt interessant fer recerca sobre aquesta.
A la actualitat, la comunitat de ballarins autònoms emergeix com una força dinàmica en el món artístic, definint-se per la seva independència i creativitat. Aquest col·lectiu abraça la diversitat de formes de dansa, des de la dansa contemporània fins als estils més urbans, dansa clàssica i tota mena de fusions. En un món que evoluciona ràpidament, aquests ballarins autònoms es destaquen per la seva adaptabilitat i resistència, navegant entre projectes diversos, col·laboracions i performances en diversos contextos.
Un exemple històric destacat d’artista que recolza aquesta comunitat és la renombrada ballarina i coreògrafa Pina Bausch. Amb la seva visió innovadora i compromís amb la dansa contemporània, Bausch ha inspirat una generació de ballarins autònoms a seguir el seu propi camí artístic. A través de les seves coreografies revolucionàries, ha donat veu i espai als ballarins per explorar la seva identitat i expressar les seves històries a través del moviment.
En un context més actual, companyes com Jacob Jonas The Company o artistes com Mike Tyrus troben el seu èxit laboral primordialment a partir de les xarxes socials, promocionant el seu producte d’aquesta forma i adaptant a les noves tendències.
La naturalesa autònoma d’aquesta comunitat permet als ballarins experimentar amb la seva pròpia narrativa, sense les restriccions estructurals d’una companyia tradicional. Aquesta llibertat creativa pot ser alhora un desafiament i una oportunitat, ja que requereix una gestió eficient dels recursos i la capacitat d’innovar constantment per mantenir-se rellevants en un món canviant.
Amb la proliferació de les xarxes socials i les plataformes de streaming, els ballarins autònoms han trobat noves maneres de connectar amb l’audiència i compartir les seves creacions. Aquesta visibilitat digital permet a aquests artistes establir relacions directes amb el públic, fent que la dansa sigui més accessible i democratitzant l’accés a la seva obra.
En resum, la comunitat de ballarins autònoms sorgeix com una força vital en el món de la dansa contemporània. Amb la seva independència, creativitat i la influència de visionaris com Pina Bausch, aquests artistes continuen evolucionant i redefinint el panorama de la dansa, oferint una visió única i apassionada que enriqueix la cultura artística actual.
Este es un espacio de trabajo personal de un/a estudiante de la Universitat Oberta de Catalunya. Cualquier contenido publicado en este espacio es responsabilidad de su autor/a.